D’ací a unes hores 1438 ciutadans
valencians rebran un burofax on se’ls informarà que la relació laboral que
mantenien amb RTVV quedarà anul·lada i que, conseqüentment, passaran a formar
part de les llistes de persones aturades d’aquest país. És la culminació a un
procés que ha durat més de tres anys i que ha costat als contribuents
valencians centenars de milions d’euros i, a més, quedar-se sense uns mitjans
audiovisuals de comunicació públics. Si sumarem al deute acumulat de l’ens
públic RTVV i les seues societats, aquests centenars de milions d’euros,
podríem estar parlant d’una quantitat molt propera als dos mil milions d’euros.
I com ha sigut possible que una empresa
pública ens haja costat tants diners? La
resposta és molt clara: perquè així ho ha volgut el Partit Popular. Els que hem
estat a RTVV ininterrompudament des dels inicis, sabem quines polítiques s’han
portat a terme en l’ens públic i alguns ho hem dit per escrit en diverses
ocasions i de paraula infinitat de vegades. Sabem quins van ser els inicis -
capriciosos, lingüísticament acomplexats, estilísticament frívols i espiritualment
simètrics i pendulars- amb el PSPV i un
director general com era Amadeu Fabregat; i sabem com va derivar en una autèntica
orgia de balafiament durant el període polític següent amb el PP, els últims
denou anys.
Sabem com s’ha (mal)tractat la
informació per tal de traure’n profit partidista i, alhora, menysprear
l’adversari convertint-lo en l’autèntic enemic públic i polític. Sabem com
s’han creat les xarxes de control dels treballadors i com s’ha castigat a
aquells que, díscols, no entraven al joc que dissenyava el poder. De tot això
se n’ha escrit molt en articles esparsos, en voluminosos informes, en tesis
doctorals i també en un parell de
llibres editats per recordar-ho: La
televisió impossible i Adéu, RTVV.
Ara tot això ja s’ha acabat.
L’empresa ha mort, l’han assassinada, millor dit. Però per entendre què ha
passat, la ciutadania valenciana que majoritàriament ha sostingut amb el seu
vot, conscient o inconscientment, als factors –bons o dolents- d’aquest crim
s’hauria de fer una pregunta. Una ciutadania que, a més, ha pagat i pagarà amb
impostos aquells prop de dos mil milions d’euros que ha costat la festa dels
populars a RTVV.
La pregunta és: Era precís fer
les coses com s’han fet o s’haurien pogut fer d’una altra manera ?
Els autors intel·lectuals – sent
extremadament generosos en la qualificació i acceptant que siga compatible
tancar mitjans de comunicació i l’intel·lecte – del tancament de RTVV
segurament diran que era inevitable, que calia triar entre prioritats i que
primer eren la salut i l’ensenyament. Les mentides al nostre país no passen
factura política encara, ni sembla que arriben a pecat venial per als creients.
Però les coses mal fetes no són
una qüestió de fa mesos, les coses mal fetes a RTVV són de fa anys, de fa
lustres. El problema té un origen llunyà en el temps. I el PP que havia creat
el problema inflant la plantilla amb desmesura volgué fer creure que els
culpables érem els treballadors. Com deia fa uns dies Esperança Camps, els
treballadors de RTVV no ens hem reproduït per espores i si hi havia un excés de
plantilla fou perquè el PP i els directius que nomenava en la Radiotelevisió
Valenciana contractaven per damunt de les possibilitats dels valencians i, a
més, a gent pròxima a ells. Si hi havia
personal que no treballava no era per pròpia voluntat si no perquè els
directius tenien altres interessos, tot i que hi havia professionals
qualificats dins l’empresa preferien encomanar la faena fora, gastant diners
innecessàriament. Si l’audiència abandonava la RTVV era perquè els directius
programaven pèssimament. Si els ingressos disminuïen i els deutes augmentaven
no era perquè els treballadors gastaren a pólvora de rei o se’ls emportaren a
cabassos. Si no perquè els diners anaven a parar a societats anònimes
esportives, al muntatge d’esdeveniments religiosos i, jo afegiria, pecaminosos;
i a pagar periodistes fidelíssims que cantaren les excel·lències de la política
del PP valencià. Aquests últims, els que ara defensen per les tdt party que les
televisions autonòmiques no tenen raó de ser.
El problema de la baixada de
l’audiència, de la pèrdua de diners en finalitats no massa lícites o de l’excés
de personal s’hauria pogut solucionar ? I tant que si. Fent les coses de la
manera contrària a com es van fer. No cal ser massa llestos per a, en cas d’una
baixada tan espectacular de l’audiència, modificar la programació i la línia informativa.
D’això, en són una prova les últimes setmanes d’emissió de Canal 9, tot i què,
periodísticament parlant, deixava molt que desitjar la sobreactuació i l’escoratge
en sentit contrari dels informatius dels últims dies. Molt lluny de la
informació veraç, objectiva i plural, desitjable.
Tampoc cal ser un Nòbel d’economia
per saber que si tu subvenciones –sense entrar a valorar si són presumptes
delictes- entitats esportives, viatges
papals i el sunsum corda; després no tindràs ni per a pipes: pagar nòmines i
manteniment, produir programació i totes aquelles despeses corrents pròpies
d’uns mitjans de comunicació.
I de l’excés de personal què
podem ir ? Doncs que tampoc hi hagué voluntat de solucionar-lo. El Consell, el
PP i Fabra tenien i tenen instruments legals per reduir el nombre de
treballadors de l’empresa, clar que sí. El que ni podíem consentir els
treballadors, ni els representants sindicals ni els jutges, és que ho reduïren
de manera capriciosa: aquest el vull, aquest no m’agrada. Però aquesta gentola
que s’ha pensat que són els amos de l’empresa ? Ells estan on estan per a
governar i per a dirigir, però complint les lleis. Si hagueren tingut voluntat
de solucionar el problema de personal que ells mateixos havien creat, haurien
establert uns criteris objectius en el primer ERO i els tribunals els haurien
donat la raó.
Ara, el primer dia de la campanya electoral arribaran 1438 burofax comunicant als treballadors – que hem estat sis mesos cobrant sense que ens deixaren treballar- que la seua relació laboral amb RTVV ha finalitzat. I què esperaran el PP i Fabra, de la ciutadania valenciana, un fort aplaudiment ?