La tia Amparo, una veïna de més de noranta anys, era una
telespectadora assídua de RTVV. En el
seu cas, la informació de proximitat i la ficció en valencià, eren els elements
que la mantenien fidel a la nostra televisió autonòmica i totalment aliena a la
manipulació i a les corrupteles.
Per a
altres ciutadans valencians i valencianes, que tenien molt presents la
manipulació informativa i les corrupteles, la ràdio i la televisió dels
valencians era un element importantíssim de vertebració del territori, de difusió de la nostra llengua pròpia, i de
tantes altres coses positives, tot i que absolutament millorable.
Tant els
ciutadans crítics amb la gestió i la programació de RTVV; com la tia Amparo,
que s’assabentava de tot allò que passava al món en valencià i que seguia les
trames de la ficció valenciana, no entengueren mai perquè Fabra i el PP ens
privaven d’un mitjà de comunicació públic i en valencià, que no era el millor,
però era el nostre. I per això la resposta al tancament amb un parell de
manifestacions multitudinàries i una Iniciativa Legislativa Popular perquè es
reiniciaren, més prompte que tard, les emissions d’uns nous mitjans
audiovisuals públics i en valencià. I per això les 90.000 firmes, entre les
quals hi havia la de la tia Amparo, la meua veïna de més de noranta anys.
Com a
fedatari de la ILP, no em va fer falta acudir a casa de la tia Amparo a
demanar-li que firmara. Ella em va suggerir això de les firmes abans que es
presentara la ILP. I quan li vaig dir que passaria a recollir la seua
signatura, no s’esperà a que anara a casa seua. Un dia ventós, la tia Amparo va
vindré a casa amb els seus més de noranta anys, ajudada pel seu bastó, a
firmar, a demanar-li a Fabra i al PP que possibilitaren la tornada d’uns
mitjans audiovisuals públics i en valencià.
I Fabra i el PP, presentades les
90000 firmes a les Corts Valencianes, van decidir apropiar-se de la ILP i
modificar-la d’acord als seus interessos de tal manera que capgiraren la
finalitat de la ILP. El que 90000
persones, inclosa la tia Amparo, van demanar a les Corts Valencianes fou que es
reiniciaren les emissions d’uns mitjans audiovisuals públic i en valencià, i el
que Fabra i el PP aprovaran, previsiblement, a les Corts Valencianes és la
impossibilitat que es puguen reiniciar les emissions en un llarg període de
temps. Exactament tot el contrari.
Aqueixa és la manera que té Fabra i el PP d’entendre la ILP i de
burlar-se dels 90000 ciutadans, inclosa la tia Amparo, que van firmar la ILP.
Molts dels signants continuarem demanant i lluitant per tindre uns mitjans de
comunicació públics i en valencià. La tia Amparo, malauradament, va morir fa
uns mesos sense veure complit el seu desig d’informar-se en valencià i de
seguir veient ficció valenciana. La tia
Amparo serà una més de les 90000 persones burlades per Fabra i el PP.