Ha transcorregut
un any d’aquella nit que passàrem al ras, a la Gran Via de València, els
treballadors i les treballadores de RTVV. Era el 21 d’agost i el Consell
d’Administració havia de decidir que feia amb aquell expedient de regulació
d’ocupació que havien deixat enllestit els advocats de Garrigues i els
directius de RTVV. Fou una nit d’agost feixuga. El calor fou sufocant durant
les hores que ens vam mantenir sobre l’asfalt. La tensió, els nervis, la
indignació, els plors i perquè no dir-ho també els riures, les abraçades i la
solidaritat es barrejaven.
Van passar lentament les hores fins
que la foscor va caure sobre València i es sobrepassaren llargament les dotze
de la nit. I, després, el desenllaç: la majoria representada pels consellers
triat pel Partit Popular havia aprovat l’expedient que anava a deixar una
plantilla de personal reduïda en les seues tres quartes parts.
Finalment, com havia ocorregut unes
setmanes abans, va vindre l’eixida d’aquells que ens havien condemnat a l’atur
i la reacció, justificada, del llançament d’ous, botelles d’aigua, etc. en
aquesta ocasió sobre els vehicles que els evacuaven. No s’atreviren a eixir a
peu pla. Quina misèria de polítics, aquells que han de fugir dels ciutadans
! Quina immundícia de “servidors
públics” que cobren del poble i només escolten les ordes que venen directament
de dalt ! Quin fàstic ! Quins ois !
Ha passat un any i en aqueix temps, aquells
que aprovaren l’ERO han deixat el Consell d’Administració; els directius de
RTVV que participaren en la desfeta, han estat destituïts i els advocats de
Garrigues hauran cobrat els honoraris convinguts i han deixat pas a advocats d’altres
despatxos. Sembla com si s’hagueren repartit la faena. Els treballadors han
estat acomiadats, tret d’uns dos-cents que s’han recuperat, com era previsible,
de les llistes de la massacre laboral; mentre l’empresa ha seguit el camí d’una
lenta agonia.
Una agonia que contrasta amb les
paraules que, de tant en tant, amolla la nova directora general i la nova
presidenta del Consell d’Administració que, ves per on, són la mateixa persona.
Que bonic, jo dirigisc i alhora controle la direcció ! Això se’n diria separació de poders ? Bones
paraules de la senyora Vidal que no vol saber res, anterior a la seua arribada,
de l’empresa que ara dirigeix. Ja s’han encarregat els polítics del PP de fer
una nova llei i una nova empresa que, dient-se igual a l’anterior, no vol
carregar amb el passat certament obscur de la seua antecessora.
Però el PP i la senyora Vidal
haurien de saber que la nova RTVV no pot construir-se sobre fonaments fets damunt
de fosses comunes on reposen laboralment parlant els cadàvers de més de mil
treballadors i treballadores. Hauran de saber que mai de la vida podrà haver
una reconciliació sobre aqueixos principis.
Després d’un any de maltractes i
assetjament laboral, i després dels comiats; em volta pel cap un dubte: No sé
on volen arribar empresa i PP fent les coses tan malament.
A les portes d’un judici al Tribunal
Superior de Justícia Valencià, cada cosa que fa malament l’empresa és un
argument més a favor de la nul·litat de l’ERO.
L’incompliment dels terminis legals de la negociació; els barems subjectius;
la ubicació arbitrària dels treballadors en les diferents empreses, segons els
interessos empresarials; les modificacions de l’ERO sobre la marxa i tantes
altres irregularitats donen força als acomiadats i lleven la raó al PP i a
l’empresa. Sembla com si empresa i govern del PP anaren muntats en un vehicle a
tota velocitat directes al precipici.
Un any després d’aquella llarga nit, que ha durat
tres-cents seixanta-cinc dies, només voldria llançar una pregunta als #lladrEROs: Per què tant d'acarnissament ?Imatges de l'eixida dels consellers del PP
