dilluns, 11 de març del 2013

Carrer de les Roses de Paterna contra direcció


          Sr. Lorenzo Agustí, alcalde de Paterna, per favor canvie el sentit de circulació del carrer de les Roses del seu poble, perquè si no algun dia tindran una desgràcia.
 
          El carrer de les Roses de Paterna és una via pública que aprofitant una pendent del terreny baixa fins a l'Avinguda de Vicente Mortes Alfonso, exministre franquista de la vivenda natural  de la ciutat de l'Horta Nord. Baixant pel carrer de les Roses ens trobem a l'esquerra primerament una comissaria de la policia nacional i a continuació, paret en paret, la Seu Judicial de Paterna.

          Per circumstàncies, he estat en poc més d'una setmana un parell de vegades en aquest carrer. La primera vegada per rebre com es mereix l'exdirectora de Canal 9 i exconsellera de Turisme, Dolors (Lola) Johnson, que acudia a declarar com a testimoni en el cas en què es jutja a Vicente Sanz com a presumpte autor d'abusos sexuals a tres treballadores de la televisió autonòmica. La segona, una setmana després per rebre a l'exdirector general de RTVV, José López Jaraba, que de gall del corral ha esdevingut en gallina i va fugint per no topetar-se amb els seus antics treballadors, que també anava a declarar com a testimoni del cas Sanz.
 
 
         Al primer cas, l'entrada de la Johnson als jutjats, el desplegament policial entorn a una persona que no té cap responsabilitat pública em resultà excessiu si tenim en compte com estan retallant amb tots els serveis públics. Una desena de policies i un parell de goril·les -un d'ells va ferir al nas a una companya- acompanyaven la Lola als jutjats. L'eixida de l'exdirectora i exconsellera encara em va semblar més esgarrifosa: la senyora Johnson la van traure dins un cotxe obscur amb matrícula acabada amb les lletres FYN, des del garatge dels jutjats al carrer de les Roses i contra direcció va fugir cap amunt.

          La segona vegada que he estat al carrer de les Roses venia a declarar Jaraba i els extreballadors seus també volíem fer-li la rebuda que es mereixia, però Jaraba des què va provar l'albúmina de l'ou una nit estiuenca a la Gran Via fuig dels jupetins rojos com de la pesta. L'home arribà promptet al carrer de les Roses i com hauria convingut amb algú o alguna que té alt comandament en la policia nacional a València es va refugiar a la comissaria. Allà esperaria el moment de declarar que algú li ho comunicaria telefònicament. I a partir d'aquest moment començaria el pla ordit amb antel·lació.

          La comissaria de Paterna està paret amb paret amb els jutjats i les portes dels respectius garatges no disten més de deu metres. Per tant era molt fàcil traure Jaraba en un cotxe de la comissaria i entrar-lo als jutjats. I així ho van fer: Operació Speedy. de la comissaria al jutjat en cotxe en només minut i mig.



          El càrrec públic que ha ajudat a Jaraba a burlar els treballadors i tota la premsa, ha de manar molt a la policia, perquè el jutge de Paterna ha negar saber res del tracte de favor. Amb Jaraba als jutjat declarant comença la segona fase de l'operatiu: un taxi es posicionà davant la façana judicial a l'avinguda del ministre franquista. El taxista a requeriment d'alguns treballadors ens diu que espera un fiscal, però tot fa pensar que menteix. Es mou neguitós, tuiteja amb el mòbil. Un fiscal dels jutjats de Paterna no li provocaria eixe nerviosisme.

          Quan acaba la declaració Jaraba continua la segona fase de l'operació "Esconder al Pájaro". Al taxi li donen la indicació que ha de pujar contra direcció pel carrer de les Roses que prèviament la policia ha tallat a l'altre extrem. Immediatament que passa el taxi, els policies es situen a la porta del garatge dels jutjats i  formen un cordó per tal de protegir a qui sabia dels abusos sdexuals  i durant uns dies, presumptament, no menejà un dit: Jaraba. Del garatge ix un cotxe que curiosament és obscur i la matrícula del qual acaba amb les lletres FYN, com el cotxe que fa set dies protegia Lola Johnson. No cal dir que el cotxe FYN també ix contra direcció.  Uns carrers més amunt Jaraba, aterrit, canviaria el cotxe policial camuflat pel taxi -que no esperava cap fiscal- i directes al balcó de l'ABC a vore la mascletà, a l'aeroport o l'estació de l'AVE. "Gràcias, Paula, eres un encanto" degué pensar l'exdirectiu Jaraba, encara amb pantaix, mentre li fa indicacions al taxista.



          A mi em preocupa seriosament que ho agafen com un mal costum i la policia nacional de Paterna circule sempre contra direcció pel carrer de les Roses amb el perill que això comportaria. L'alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí, hauria de canviar el sentit d'aquest carrer, perquè en cas contrari qualsevol dia tindran una desgràcia..



 
 
 
 
 
 
 
 

dissabte, 2 de març del 2013

Falles: Crítica, sàtira, enginy, música, flors i foc.

         
 
Barberà i Fabra disfrutant de la Intifalla 2012
 


          Les falles de València no són la processó del Corpus, ni les falleres són la Mare de Déu dels Desemparats. Vaja d'entrada aquesta afirmació.
 
          Les falles, festes valencianes per excel·lència, ja estan ací. Des de huí s'inicien una vintena de dies en què els valencians, sobretot a la capital però també a molts pobles, barregen treball - els qui encara en tenen- amb pòlvora, música, flors i foc. Les falles des dels seus inicis populars tenien uns altres components que el poder, que tot ho assimila per desvirtuar-ho, s'ha encarregat de fer desaparéixer en part: la crítica, la sàtira i l'enginy. I el poble conscienciat, que és com l'aigua que sempre busca el seu camí natural, intenta a la mínima tornar a afegir aqueixos components a la festa.
 
          Diria molt poc d'un poble com el valencià, que està fins a les celles de corruppció i viu una situació econòmica molt deplorable, que no s'aprofitaren les falles per posar-li una miqueta de crítica a la festa i, evidentment, dirigir-la  als responsables de la situació: els polítics. L'any passat, després de tots els excesos policials que va permetre la Sánchez de León i en vista de com estava el panorama polític i econòmic, un grapat de ciutadans s'aplegaven cada dia a la mascletà per tal de mostrar a les autoritats cara a cara el rebuig a la seua política, a la corruppció i al lladrocini. Fou la primera edició de la Intifalla.
 
          Només l'anunci d'una nova Intifalla per a enguany ha provocat que eixiren els polítics municipals, en tromba a condemnar la convocatòria per irreverent o irrespetuosa amb la festa.  Que si és un atac a les falleres..., que si la mascletà no és el millor lloc per protestar..., que si si..., que si no...
 
         La mascletà és per la seua naturalesa un dels millors actes per mostrar les protestes ciutadanes. Els polítics al balcó, lluint palmito, i el poble baix dient-los el nom del porc cara a cara. I què ?   D'això no s'ha mort ningú encara. D'altra banda té un altre valor per afegitó: el convidats al balcó coneixen de primera mà que pensa una part del poble dels administradors públics i amfitrions seus. Preferiria la senyora Barberà, el senyor Grau, o Domínguez que la protesta es fera durant l'ofrena ? Veritat que no ?  


 
Víctimes de l'ERO de RTVV a la Intifalla 2012
 
          El senyor Miguel Domínguez, que és el regidor de seguretat, es mostrà molt indignat fa uns dies perquè al cartell de la Intifalla apareix una fallera amb una metralleta. El senyor Dominguez presideix també el consell d'administració de RTVV, empresa que amb la seua política està afusellant laboralment, després d'un ERO sumaríssim, un centenar de treballadors a la setmana. Però Domínguez no entén o no vol entendre la sàtira que representa la metralleta, sembla que prefereix l'efectivitat del bolígraf que està assassinant laboralment parlant els treballadors de la ràdio i la televisió valencianes. I al mateix temps, com els seus correligionaris utilitza, les falleres com a escut, sense voler acceptar que les protestes no van per a les falleres sinó per als polítics que s'amaguen darrere d'elles.
 
          Les falles de València no són la processó del Corpus, ni les falleres són la Mare de Déu dels Desemparats i per tant no cap qualificar les protestes de la Intifalla com si foren pràctiques sacrílegues. Parlant de desemparats, vull acabar fent una adaptació d'uns versets del poeta exiliat Puig Espert amb els quals que van guanyar el 1956 un accèsit als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Cambridge. Deia el poeta:  
 
Mare de Déu sobirana,
Mare dels Desemparats
protegiu als desterrats
de la pàtria valenciana!
 
Hui podríem fer l'adaptació:
 
Mare de Déu sobirana,
Mare dels Desemparats
protegiu als acomiadats
de ràdiotelevisió valenciana!