El teletext de RTVV i la colombicultura

               

     

          Tal i com s’acosta l’eixida de l’empresa on he treballat els últims 23 anys i set mesos em venen a la memòria  records que, d’alguna manera, m’ajuden a suportar la indignació que provoca l’actitud dels irresponsables que han dirigit l’empresa i l’han conduïda a la ruïna, distanciant-la de la població a la qual presumptament servien, manipulant la informació i balafiant els diners de tots els valencians.

 

            Un d’eixos records és l’anècdota de la concessió de la insígnia d’or al mèrit colombicultor que  la Federació de Colombicultura de la Comunitat Valenciana tingué a bé concedir-me i que conte públicament huí per primera vegada, quasi deu anys després. Una anècdota que sumada a altres tantes conformarà a poc a poc la categoria, del què ha passat a RTVV.

 

          Durant un temps, des del Departament de Planificació, em van encomanar la coordinació de continguts i del personal del teletext, integrat en aquella època a la Unitat de Nous Suports Audiovisuals. El teletext, com sabeu, és un mitjà informatiu que, a través de la pantalla del televisor, proporciona als espectadors informació  a través de textos i que en el cas de RTVV s’estructurava en quatre gran apartats: Programació, Informació, Guia i Servici públic.

 

Fruit d’un encontre casual amb el president de la Federació de Colombicultura de la Comunitat Valenciana, Juan Vilches del Barco, al campionat local d’Alfarb en honor de José Luis Juanes, vaig oferir les pàgines d’informació esportiva del teletext a la Federació,  perquè publicaren les classificacions dels campionats provincials i de la Comunitat Valenciana. No havia tingut cap relació directa amb la colombicultura, però conscient de l’enorme implantació d’aquesta pràctica esportiva a les comarques valencianes, vaig considerar que el teletext podia fer un gran paper com a servei públic i  durant el temps que em vaig encarregar del teletext, els aficionats a la colombicultura pogueren consultar-ne les classificacions puntualment.

 

La informació sobre colombicultura del teletext donava la possibilitat de consultar les classificacions en qualsevol moment i des de qualsevol lloc a través d’un televisor. Recorde la imatge d’un grup de colombaires reunits en el casino d’un poble– on tenen la seu social-  mirant al teletext de RTVV la classificació del campionat provincial. Aquella imatge, que reunia la tradició dels coloms i la tecnologia del teletext,  em confirmà que aquest era un mitjà de comunicació molt apropiat per a l’esport del colom. A diferència dels diaris en paper, al teletext la informació sobre els coloms es mantenia fins que es produïen canvis en les classificacions; i a diferència de les pàgines web, el teletext era de fàcil consulta en un aparell de televisió des de la seu de la societat de colombicultura o còmodament des del sofà de casa. Els mòbils encara no tenien les aplicacions de hui en dia i el perfil dels colombaires tampoc era d’usuaris habituals de la xarxa.

 

Aquella inclusió de la colombicultura al teletext no cal dir que va satisfer i molt als aficionats de totes les comarques valencianes, com ho demostraven un mes darrere d’un altre les dades d’audiència del teletext. El president autonòmic Juan Vilches va voler agrair-m’ho i em va convidar al dinar de cloenda del Campionat Provincial de València de Benavites, que va tindre lloc a un restaurant de la platja de Canet d’En Berenguer. I a les postres, totalment de sorpresa, anuncià que em concedien la insignia d’or al mèrit colombicultor com a encarregat del teletext de Canal 9 per l’atenció que s’estava  donant a aquest esport. En aquell dinar hi eren presents dos destacats polítics del PP i, el veterà Rafael Maluenda, portaveu adjunt del grup del PP,  i el versàtil Serafín Castellano que en aquell moment tocava el pal de la Sanitat al govern valencià.

 

          Vaig deixar l’encàrrec de coordinar els continguts quan arribaren canvis al departament i els nous responsables  i els que quedaven de l'anterior equip -que em recompensaren el treball fet amb la major de les indiferències- no tardaren ni un mes en eliminar eixa informació del teletext. Ni tan sols les etèries promeses de promocionar la colombicultura de Maluenda i de Serafín Castellano, van ajudar a mantenir les pàgines dels coloms. No crec ni que fos intencionadament, era més cosa d’ignorància i una prova més del tradicional distanciament entre els directius de l’empresa i la societat valenciana, plural i diversa, tot i wque adormida. Un distanciament que,  juntament amb la descarada manipulació informativa,  són alguns dels fets que més ha contribuït a que gran part de la població valenciana haja deixat de considerar com a pròpies a la ràdio i la televisió autonòmiques.