L'empresa pública on he treballat els últims vint-i-tres anys i set mesos, RTVV, m'ha fet fora. Han sigut prop de vint-i-quatre anys de treball després de guanyar unes oposicions que em van convertir en treballador fix laboral al servei d'una empresa de l'administració autonòmica valenciana. De tots els companys de categoria laboral que aprovaren juntament amb mi aquelles primeres oposicions apenes en queda un a l'empresa.
Recorde que quan Eduardo Zaplana va guanyar les eleccions autonòmiques per primera vegada, un militant de base del PP d'Algemesí, de nom Valentín Pérez -m'agrada parlar amb noms i cognoms-, amb qui vaig coincidir algunes vegades en cercles familiars, em va vaticinar que els nous gestors autonòmics anaven a tirar al carrer els treballadors que fins aquell moment tenia la ràdio televisió valenciana. Valentín, que no es caracteritzava per la seua continència verbal, crec que confonia els desitjos amb la realitat, ja que parlava d'oida, sense tindre informacions certeres. No obstant això, menejava una part de raó i el govern popular de Zaplana va iniciar un procés de privatització contra el que vam lluitar i guanyar els treballadors. D'aquella època és el lema "Volem Canal 9 pública, en valencià i de qualitat".
Fracassat aquell intent de privatització -externalització en deien els del PP-, es va iniciar un segon procés que ha durat molt més en el temps però que ha caminat amb més fermesa i seguretat cap al final desitjat per Zaplana: servir en safata la ràdio i la televisió autonòmiques valencianes a determinades empreses privades. El pla traçat incloïa -com s'ha fet amb el Cabanyal o amb l'educació o la sanitat-, un deteriorament programat, que fes més justificable le reforma urbanística - en el cas del Cabanyal - o el pas a la gestió privada en l'educació o la sanitat. A RTVV s'inicià un creixement exponencial del deute que ens posava els pèls de punta als treballadors cada vegada que sentien parlar de la formalització de nous préstecs.
Amb l'arribada de Pedro Garcia a la direcció general, el tema del deute va crèixer molt més, barrejat amb els presumptes delictes de corrupció que ara tracten d'aclarir els tribunals relacionats amb la visita del Papa; o les enormes despeses relacionades amb els drets del futbol o amb la Fòrmula 1.
Després vingué el període del madrileny José López Jaraba i entremig la caiguda del sàtrapa Sanz. En un país normal, el govern de la Generalitat no s'hauria atrevit a nomenar a aquell pàjaro com a director general ni a l'altre pardalot com a secretari general. Aquest, Sanz, no coneixia la vergonya. Jaraba no coneixia la llengua ni la realitat valencianes. L'únic que coneixia era el poder polític valencià. I eixe poder polític valencià encapçalat, primerament, pel no culpable Camps i després per Alberto Fabra li encomanaren un ERO per deixar una plantilla de treballadors esquifida i insuficient per portar endavant una televisió. Una televisió inviable sinó es contractaven serveis a empreses externes.
Fabra a través de Jaraba i amb la complicitat dels consellers d'administració del PP - coneguts com la colla de la cabotà- s'ha gastat els diners que no tenia l'empresa ni els valencians, en pagar a diverses consultores perquè dissenyaren un projecte de desmantellament de RTVV i les seues societats. Un projecte que ha invalidat les formes d'accés a la funció pública canviant baremacions i meritatge només amb la finalitat que es quedaren determinades persones amb noms i cognoms. Ens han sotmés a dos anys d'autèntica tortura psicològica i assetjament laboral. Ha canviat la llei de RTVV que feia necessàries majories qualificades, per una altra llei en què és suficient amb la majoria absoluta i que redueix la presència de l'oposició a nivell testimonial. I finalment, ha deixat una plantilla al gust del Partido Popular amb les digníssimes excepcions que per uns motius o altres, s'han quedat. Uns per imperatiu legal -cas dels membres del comité d'empresa- i altres com a ostatges de cara a poder negar públicament el sectarisme i la depuració. En descàrrec propi encara podrien dir que han tirat a treballadors "dels seus", però no ens enganyem amb eixos números no cabien tots els seus.
L'ERO de RTVV ha sigut un ERO per motius polítics i de negoci. Quan dic motius polítics ho dic en contraposició a motius econòmics o organitzatius i quan dic motius de negoci ho dic per les empreses amigues del PP que estan "a la joca" - expressió que li agradava molt al sàtrapa Sanz- per repartir-se el pastís. L'ERO és a la història de RTVV allò que, quan la televisió tancava per la nit, es deia "Despedida y cierre".
Indefugiblement ara ve l'època de la "carta d'ajust", un període de reflexió, de lluita jurídica i de preparació del projecte que tombe per terra el model sectari que tant necessiten els populars per continuar el seu negoci. I en aquest moment és on ha d'intervindre la política en majúscules. Una política que torne la televisió i la ràdio dels valencians a la societat valenciana, com un mitjà plural, en valencià, de qualitat i sense manipulació. I quan això arribe serà l'hora d'un nou "inici de les emissions".
Mentrestant, els contribuients hauren de pagar la desfeta primer i la reconstrucció després. Però com diu, amb molta sorna, una amiga: Per a això els hem votat.
Fracassat aquell intent de privatització -externalització en deien els del PP-, es va iniciar un segon procés que ha durat molt més en el temps però que ha caminat amb més fermesa i seguretat cap al final desitjat per Zaplana: servir en safata la ràdio i la televisió autonòmiques valencianes a determinades empreses privades. El pla traçat incloïa -com s'ha fet amb el Cabanyal o amb l'educació o la sanitat-, un deteriorament programat, que fes més justificable le reforma urbanística - en el cas del Cabanyal - o el pas a la gestió privada en l'educació o la sanitat. A RTVV s'inicià un creixement exponencial del deute que ens posava els pèls de punta als treballadors cada vegada que sentien parlar de la formalització de nous préstecs.
Amb l'arribada de Pedro Garcia a la direcció general, el tema del deute va crèixer molt més, barrejat amb els presumptes delictes de corrupció que ara tracten d'aclarir els tribunals relacionats amb la visita del Papa; o les enormes despeses relacionades amb els drets del futbol o amb la Fòrmula 1.
Després vingué el període del madrileny José López Jaraba i entremig la caiguda del sàtrapa Sanz. En un país normal, el govern de la Generalitat no s'hauria atrevit a nomenar a aquell pàjaro com a director general ni a l'altre pardalot com a secretari general. Aquest, Sanz, no coneixia la vergonya. Jaraba no coneixia la llengua ni la realitat valencianes. L'únic que coneixia era el poder polític valencià. I eixe poder polític valencià encapçalat, primerament, pel no culpable Camps i després per Alberto Fabra li encomanaren un ERO per deixar una plantilla de treballadors esquifida i insuficient per portar endavant una televisió. Una televisió inviable sinó es contractaven serveis a empreses externes.
Fabra a través de Jaraba i amb la complicitat dels consellers d'administració del PP - coneguts com la colla de la cabotà- s'ha gastat els diners que no tenia l'empresa ni els valencians, en pagar a diverses consultores perquè dissenyaren un projecte de desmantellament de RTVV i les seues societats. Un projecte que ha invalidat les formes d'accés a la funció pública canviant baremacions i meritatge només amb la finalitat que es quedaren determinades persones amb noms i cognoms. Ens han sotmés a dos anys d'autèntica tortura psicològica i assetjament laboral. Ha canviat la llei de RTVV que feia necessàries majories qualificades, per una altra llei en què és suficient amb la majoria absoluta i que redueix la presència de l'oposició a nivell testimonial. I finalment, ha deixat una plantilla al gust del Partido Popular amb les digníssimes excepcions que per uns motius o altres, s'han quedat. Uns per imperatiu legal -cas dels membres del comité d'empresa- i altres com a ostatges de cara a poder negar públicament el sectarisme i la depuració. En descàrrec propi encara podrien dir que han tirat a treballadors "dels seus", però no ens enganyem amb eixos números no cabien tots els seus.
L'ERO de RTVV ha sigut un ERO per motius polítics i de negoci. Quan dic motius polítics ho dic en contraposició a motius econòmics o organitzatius i quan dic motius de negoci ho dic per les empreses amigues del PP que estan "a la joca" - expressió que li agradava molt al sàtrapa Sanz- per repartir-se el pastís. L'ERO és a la història de RTVV allò que, quan la televisió tancava per la nit, es deia "Despedida y cierre".
Indefugiblement ara ve l'època de la "carta d'ajust", un període de reflexió, de lluita jurídica i de preparació del projecte que tombe per terra el model sectari que tant necessiten els populars per continuar el seu negoci. I en aquest moment és on ha d'intervindre la política en majúscules. Una política que torne la televisió i la ràdio dels valencians a la societat valenciana, com un mitjà plural, en valencià, de qualitat i sense manipulació. I quan això arribe serà l'hora d'un nou "inici de les emissions".
Mentrestant, els contribuients hauren de pagar la desfeta primer i la reconstrucció després. Però com diu, amb molta sorna, una amiga: Per a això els hem votat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada