Darrerament, als valencians i valencianes, ens maten els vestits: Fashion victims. Primerament van ser els de jaqueta i pantaló, amb o sense jupetí, amb corbata i amb abric. I per suposat amb corretja, en alemany Gurtel. Ara huí, si mirem la primera d'alguns diaris valencians o els fullegem per dins, trobem una notícia de gran interés: Barberà, és a dir Rita, vol llevar-li "vol" als vestits de fallera. Si, la primera autoritat de la capital valenciana interessada com sempre amb les qüestions primordials de la ciutat vol dictaminar com han de vestir-se els actors d'una festa popular que, paradoxes de la vida, va nàixer per criticar amb sorna, ironia, enginy i gràcia tot allò de criticable que hi havia a la societat. Si les falles no hagueren perdut els seus origens, imagineu-se quina matèria primària tindrien amb la primera dama de la ciutat per a la sàtira.
I és que Rita està en tot. És una alcaldessa com Deú mana i igual es preocupa de com van vestides les falleres, perquè no vagen fetes una piltrafa; que es preocupa que les flors d'un pont de la ciutat estiguen d'acord amb l'estació de l'any, margarides quan toquen, flors de Pasqua per Nadal... Algú hauria de dir-li que estem en una crisi molt greu amb milers de famílies sense ingressos a les quals el vol de la falda de fallera o les flors del pont els importen una figa.
Parlem ara de formes. No les de Rita, que les deixarem per a una altra ocasió. Parlem de les formes de Rus, que és el president de la Diputació de València. De les formes o de la manca de formes. L'home una cosa no tindrà, però formes tampoc. Ni una. Ell amolla allò que sent on li ve en gana i no s'avergonyeix el més mínim. Igual insulta un col·lectiu, que insulta els propis votants a qui els ha promés que portarà la platja a un poble d'interior. Que igual proposa celebrar el triomf electoral amb alcohol i dones - per cert ni l'arquebisbat ni el Vaticà han dit res sobre la incitació a la beguda i la lascivitat del president Rus-. Que igual vol llevar el sou als diputats de l'oposició per mostrar-se en contra de la mateixa institució de la qual són representants. No té formes, ni bones ni roins.
Vaig treballar a la Diputació tres anys i mig durant el mandat d'Antoni Asunción, abans de la reencarnació en l'actual Asuncion. Era una època que la Diputació tenia molts diners i la Generalitat molts pocs i no vaig vore que la Diputació fera alguna cosa pels ajuntaments grans o menuts que no poguera fer la Generalitat. Cap. Per tant, ara, continuarà passant el mateix. Qualsevol cosa que fa la Diputació seria assumible perfectíssimament per les conselleries o per les Mancomunitats comarcals. I ho dic amb coneixement de causa. La de cotxes oficials, despatxos d'assessors i altres mandangues que ens estalviaríem. Però Rus té una opinió parcial i, damunt, vol negar als diputats de l'oposició que puguen expresssar la seua disconformitat. De tota manera pense que, arribat el moment, no tindrà pebrots de fer això que ha dit, llevar-los el sou als diputats de l'oposició. Si ho fa, "aleshores", li haurem de canviar l'última consonant del cognom per una c.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada