Rosa Vidal, la
totpoderosa Directora General i Presidenta del Consell d'Administració de RTVV,
àlies Juan Palomo, possiblement propose hui dimecres 31 de juliol, el que tots
hem sospitat des d'un principi: Salvar de l'ERO més de 150 treballadors,
aquells que tenen com a data prevista d’eixida el 31 d’agost.
Ella, com a advocada de l'estat que
és ( amb oposició com molts dels treballadors acomiadats de l'empresa que ara dirigeix) sap que això
no és compatible amb l'ERO i podria ajudar a la nul·litat. Quin és, per tant,
l'interés -presumiblement o presumptament- de doña Rosa en fer aqueixa
proposta? Doncs posar en la tesitura de salvar més d'un centenar de
treballadors o no, sobretot, als quatre sindicats de classe -de bona classe-
del Comité d'Empresa. Posaria la mà en el foc que altres sindicats tornaran a estar-ne
d'acord en salvar a uns quants treballadors com ho van estar durant les
negociacions. I donar d’altra banda, legitimació als comiats realitzats fins
ara.
Doncs, jo, com a treballador de RTVV
amb oposició i acomiadat, no aprovaria que se salvaren més de 150 treballadors.
A quin sant ? Per que ells i no jo ? Jo
vull que doña Rosa retire l'ERO i torne la situació al punt de partida. Vull
que dimitisca i es dedica a l'advocacia de l'Estat i deixe els mitjans de
comunicació públics a aquells professionals que se'ls creguen. Només amb això
ja faria un favor a la humanitat.
I si no vol retirar l'ERO, doncs que
l'aplique amb totes les conseqüències. Que l'u de setembre s'arribe a la
pantalla en negre i la societat valenciana sàpia de què són capaços, o millor
dit incapaços, els seus governants del PP. I arribar al judici de les demandes
col·lectives i guanyar la nul·litat. I que els que han preparat l’ERO, siguen
empreses alienes a RTVV o treballadors i
directius de RTVV, paguen la seua manifesta incompetència tornant els diners
que s’han embutxacat.
Arribats a aquest punt, jo em quede amb la frase que ha encunyat la presidenta del Comité d’Empresa: Lluitar fins al final, fins al final i fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada