dijous, 9 de febrer del 2012

Mangoneo no, martingales

 La paraula castellana "Mangoneo" deu vindre de "manga"

          La paraula castellana mangoneo deu vindre del substantiu manga. En valencià es diu martingales

         
         Un jurat popular ha decidit recentment que el dos acusats en el cas dels vestits o trajes són no culpables de suborn impropi.
          El nou ministre de Justícia ha dit que reformarà el Consell General del Poder Judicial perquè només tinguen representativitat els jutges. Sense presència ni opinió dels grups parlamentaris.
          La justícia, segons el nou ministre del ram, podria ser de pagament en segona instància.
          El poder judicial sembla que està investigant el jutge que d'ací a uns dies s'encarregarà d'interrogar al gendre del Rei en un cas de presumpta corrupció.
          El Tribunal Suprem ha inhabilitat un jutge, Garzón, per investigar un cas de presumpta corrupció. Aquest mateix jutge està pendent del veredicte en un altre judici per investigar els crims del franquisme.

         
          Repetisc, en valencià no és diu mangoneo, cal dir martingales.



dimecres, 8 de febrer del 2012

El vals nupcial

Camps i Eclestone obrint el ball

          Alguns casaments solen acabar amb els nuvis obrint, amb un vals, el ball en el qual participen els convidats. El no culpable Camps, hem sabut que va firmar, hores abans de dimitir, un acord amb Ecclestone pel qual segellaven la seua fructífera relació. L'acord allargava la celebració de la Fòrmula 1 a València durant uns anys més, a canvi d'una no gens despreciable quantitat d'euros que no tenim.
         Imagine, com podeu vore en el document gràfic que encapçala aquesta entrada, que Camps i Ecclestone obririen aquell dia, amb un vals, el ball per celebrar la unió. Un ball que, tal i com estan les coses per la nostra casa, podria acabar com el ball de Torrent. O com el ball del fanalet, on acabaren a "farolades".

dissabte, 28 de gener del 2012

Malalts i accidentats, per favor, organitzeu-se



          L'empresa que gestiona la sanitat pública de la Ribera ha retallat, seguint la moda, els servicis que ofereix als usuaris. Primer va suprimir l'atenció sanitària nocturna que tenia cada poble concentrant-la als centres de Salut més grans. En el cas del meu poble - Alfarb, Catadau i Llombai- deixaven de tindre atenció mèdica nocturna i s'havien de traslladar per ser atesos a Carlet. Allà, un parell de metges atenien urgències i possibles accidents dels tres pobles esmentats i de Carlet i Benimodo.
          Des de fa uns dies, a la nit, ja no són dos metges els que atenen les urgències i els possibles accidents, si no un sol metge. Un metge per a una població de prop de 20.000 ànimes. Els constipats, els bacs, les infeccions, els dolors, els talls, els accidents...d'un col·lectiu de 20000 persones només per a un metge durant una guàrdia nocturna de dotze hores.
          Imagineu -Déu no ho vulga que passe- un accident amb diversos ferits o diversos accidents amb un ferit cadascú. Imagineu un passada de grip o la coincidència de xiquets menuts amb vòmits, o ancians amb fractures, o...
          Imagineu el celador del centre de salut, megàfon en mà cridant: senyors pacients, per favor, organitzen-se !!!!
           No hi ha dret al que estan fent-nos. No hi ha dret a la nefasta* política dels qui s'han pensat que açò és tot d'ells. No hi ha dret que governen els ineptes que no saben governar. No hi ha dret que hagen balafiat els diners públics. No hi ha dret que ens hagen saquejat amb la seua cutre política de nous rics.
          Això ho fan amb la complicitat de molta gent que els ha donat la confiança. Tenen els vots per a fer-ho, no vaig a negar-ho. Però el dia que tot rebente, els còmplices necessaris de la desfeta que no vinguen a plorar-nos, que s'ho ploren sols a casa.
         
* Paraula dedicada a la persona que la va pronunciar fa uns dies en un ple de Carlet, que no és nefasta, si no nociva per a la democràcia.

          Per cert, ¿ l'assignació que rep RiberaSalud de la Generalitat Valenciana per la població que atén ha disminuit o continuen cobrant el mateix per oferir menys serveis ? Que algú ho conteste...

dilluns, 16 de gener del 2012

T'estime. Un bes...

        Implicats, presumptament, en el cas Gürtel durant una gravació


          Entre els àmbits heterosexuals -o no necessàriament homosexuals-, no trobe dues situacions que s'assemblen més, pel que fa al tema dels besos entre homes, que les converses de les gravacions del cas Gürtel i la pel·lícula El Padrí. Ara bé, no sabria dir-vos qui seria Marlon Brando i qui Al Pacino en el cas Gürtel.
    

Sensacions: bolsos i literatures



          Tinc una sensació estranya. Lliges el diari i la merda ix a cada notícia. I quan més lliges més merda hi ha al voltant de tots nosaltres. De nosaltres, els valencians. Si volguérem comentar tots els casos dignes de comentari no tindríem prou hores al dia. I després veus, per contra, que les autoritats valencianes van per la vida com si no passara res. És com aquell que es veu perdut, acorralat davant d'un precipici i no veu altra eixida que tirar-s'hi. El que passa és que quan un polític valencià continua endavant, tirant-se al precipici, ens arrossega a tots els ciutadans i la gran diferència és que ell porta paracaigudes i nosaltres, no.

A Rita li compren un "bolso"
          A les gravacions del judici dels trajes de Camps i Costa s'ha pogut escoltar una en què el Bigotut diu que va a compar-li a Rita un "bolso" dels caríssims, com a regal de Nadal. Diu que porten quatre anys  fent-li un detallet i no van a deixar el costum. "No ens dóna res, però tampoc ens fa res en contra", diu Bigotes. Més val prevenir que curar. Ella, Rita, contesta l'endemà que portar un bolso de Louis Vuitton - que deu valdre 200, 300, 400, 500 o molts més euros - és una cosa normal. I jo afegisc: normalíssim, pel mercat central un mati qualsevol veus a les modestes votants valencianes del PP amb un bolso de Vuitton penjant del braç.
          L'alcaldessa de la veu ronca i del caràcter bronco també es permet dir a la premsa que "Si ahorráramos todos iria mejor" amb motiu de la publicació de la seua declaració de béns. Que em diga la señorita Barberà com pot estalviar una família que no tinga els ingressos que té ella si damunt de no poder arribar a final de mes, l'ajuntament li puja els impostos, el transport públic i tantes altres coses...


El Premi de les Lletres Valencianes per a Mario Conde

          Una ciutat que per inaugurar un cicle literari tirà mà d'un exbanquer que acaba d'eixir de la presó per delictes econòmics, és una ciutat malalta, indigna i inculta. O, almenys, ho són els seus governants. Doncs això ha passat a València. Després que l'exbanquer amb antecedents penals, Mario Conde, inaugurés al Palau de la Música de València un cicle titulat Literatura al Palau, no m'estranyaria res que el Consell de la Generalitat atorgués el pròxim Premi de les Lletres Valencianes al senyor Conde.
          El Palau de la Música de València depén de l'Ajuntament de la ciutat i té com a màxima responsable a una senyora que li diuen Mairen Beneyto. Per dalt de la Beneyto està Rita, l'alcaldessa, i com a presentadora de l'acte actuà una dona major que li diuen Fernanda, Fernanda Zabala. Aquestes tres dones deuen tindre un concepte de cultura, i de vergonya, molt allunyats de la definició que dóna el diccionari.

          Per hui ja ho tenim bé, que la merda només d'esmentar-la ja embruta.

dissabte, 31 de desembre del 2011

Cap d'any: cacics, hipòcrites, mentiders, corruptes...


Victorino Fabra, el primer cacic de la saga,
de malnom "Pantorrilles".

          Últims comentaris de l'any.
          Una dita popular que m'agrada és aquella que diu: Qui de lluny pareix, de prop no enganya. I referida a l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va com anell al dit. Vosaltres li heu vist el careto ? Què sembla ? Sembla el que és.
          El llibre d'història de tercer d'ESO del meu fill, amb tots els beneplàcits de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, il·lustrava el tema dedicat al caciquisme amb tota la retafila dels "Fabra" de Castelló que han tingut comandament en plaça a la Diputació de la Plana. Tots família entre ells i tots família de Don Carlo. Res més a afegir sobre un cas que ja s'estudia als llibres de text.
          Si que vull referir-me ara a la hipocresia. Ahir divendres hi hagué a Madrid una trobada ultracatòlica a favor de la família i en contra del divorci i de l'avortament. La jerarquia eclesiàstica fa bé a defensar el que creu que és just i necessari. Mitjans en té: trones, ràdios i televisions. El que no hauria de fer és fer gastar a les administracions públiques recursos de tots els ciutadans ( ocupacio de vies públiques, forces de seguretat, neteja etc), en els seus saraos. I tampoc hauria d'oblidar en les seues crítiques aquells personatges públics que diuen una cosa i en prediquen una altra. A mi que no em molesta que la gent es puga divorciar o que puga lliurement avortar, m'indigna en gran manera que els defensors de la família es divorcien o avorten,  o que els curadors d'ànimes i dels bons costums abusen dels menors. I pense que a la jeràrquia eclesiàstica també li hauria d'indignar i, sobretot, dir-ho públicament i combatre-ho.
          El cacic, per cert, està divorciat...
          La mentida, que és també un pecat, per a mi és un gran motiu de desconfiança. El nou govern ha fet tota la campanya electoral durant els últims vuit anys, afirmant i reafirmant que quan governaren els impostos no pujarien.  Doncs bé, a la primera reunió del nou Consell de Ministres, els impostos han pujat, i de quina manera! Primera mentida.
          La segona mentida ha estat dir que han hagut de pujar els impostos perque el deficit està dos punts per damunt de les previsions que havia fet el govern anterior. És a dir, que li tiren la culpa al govern anterior, quan tot el món sap que els principals generadors de dèficit públic són les administracions autonòmiques i locals. I que els valencians, els del País de la Comunitat Valenciana, sóm els més endeutats de l'Estat.
         Ja per acabar, fem un joc. Jo vos dic noms de projectes o empreses i vosaltres penseu si han estat un èxit o han sigut ruïnosos: Terra Mítica, Ciudad de la Luz, Aeropuerto de Castellón, Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Fòrmula 1, Copa de l'Amèrica, Palau de les Arts, Bancaixa, CAM, Emshi, Emarsa... A cada bugada em perdut un llençol, si no hem perdut la dot sencera.
         S'heu parat a pensar amb qui feia negocis, sempre presumptament, Urdangarín ?  Sabia a qui dirigir-se, l'espabilat.
         Que l'any 12 ens siga més propici, si abans no s'acaba el món.

dijous, 22 de desembre del 2011

Rajoy li dóna la raó al diputat Baldoví de Compromís

          Tot feia pensar que Rajoy es va molestar quan el diputat de Compromís, Joan Baldoví, durant la seua intervenció al debat d'investidura va fer una relació dels nombrosos casos de corrupció que presumptament s'han produït a la Comunitat del País Valencià. Fins i tot, la televisió autonòmica deixant-se portar per l'eufòria titulava la peça de l'informatiu de migdia amb la frase: "Rajoy defén la Comunitat Valenciana dels atacs de Baldoví".
          Ahir, després de vore la llista dels nous ministres es pogué comprovar que a Rajoy no li va molestar el discurs de Baldoví, ans al contrari, Rajoy li donava la raó completament al de Sueca  i presentava un govern que fugia de la Comunitat Valenciana, cames ajudeu-me!, com es fuig d'un apestat. Ni un sol valencià al govern. Ni rastre del poder valenciano a Madrid, que tota la vida han reclamat els mitjans de comunicació conservadors. Llàstima que el titular de la televisió autonòmica no resara així: "Rajoy defén Espanya dels atacs de la Comunitat Valenciana".